El cap de setmana del 21 i 22 de setembre del 2019 el Sergi, l'Arnau i un servidor l'hem dedicat a fer una ruta circular pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La nostra idea inicial era pujar a l'Aneto per dormir a la seva cima fent bivac, però la previsió meteorològica no era gens bona i, per tant, vam decidir decantar-nos per una altra opció més viable. Habitualment no anem gaire per aquest Parc Nacional, possiblement perquè en teoria no es permet pernoctar amb tenda i tenim dubtes de si s'hi pot fer bivac, fet que ens tira una mica enrera quan planegem les nostres sortides amb pernocta. No obstant, degut a la meteo adversa, era un cap de setmana ideal per dormir en un refugi guardat, com feia molt que no fèiem.
L'indret és francament bonic, i no descobreixo res si dic que Aigüestortes és una zona preciosa, però el boom comercial de la ruta "Carros de Foc" amb la consegüent massificació i el negoci empresarial en què s'està convertint, li resta bastant d'encant a aquest lloc, sota el meu punt de vista. Per posar un exemple, se'ns va denegar la pernocta al refugi sense sumar-hi l'esmorzar, quan segurament nosaltres ens haguéssim dut el nostre esmorzar i estalviar-nos un bon grapat de dinerons; en definitiva, utilitzar el refugi com a allò que el seu nom indica, refugi. És un exemple del què dic sobre que Aigüestortes i concretament "Carros de Foc" s'estan convertint en un negoci, un tipus de muntanyisme que atrau a consumidors de muntanya més que a simples muntanyistes. Que està molt bé perquè ofereix molts serveis als usuaris, però que desvirtua una mica l'experiència aventurera i més quan et sents obligat a consumir sí o sí algun dels seus serveis. Només cal pensar que molts refugis ofereixen la possibilitat de tan sols pernoctar i que molts altres Parcs Nacionals permeten l'acampada o bivac a partir de certes cotes. Almeys dóna que pensar...
El dissabte deixem els cotxes al pàrquing de Prat de Pierró (1645m), al qual es puja des d'Espot. Només sortir prenem una pista forestal en direcció al Refugi Josep Maria Blanc, una pista ampla i perfecta per a 4x4 però que està envoltada d'un bosc d'avets impresionant que, amb el plugim que cau i el gris del núvols, ens ofereixen una estampa bucòlica.
Un cop arribem a al cota 2075m la pista deixa de guanyar desnivell i ens ofereix a la nostra esquerra la vall de Peguera. La pista llavors baixa fent uns quants zig-zags fins que arriba a un túnel excavat a la roca, després d'haver guadit d'un arc de Sant Martí increïble travessant el cel.
Arribem llavors a l'estany dels Lladres (2030m) i comencem a enfilar una bona pujada que ens farà guanyar uns 300m en un camí ample però més rocós, que ens obliga a exprimir-nos una mica més. Guanyant altura, les vistes són precioses de la vall de Peguera, l'estany dels Lladres i els estanys de Trescuro.
Al cap de 3h justes, veiem la presa de l'Estany Tort de Peguera i arribem a la planície on es troba el Refugi Josep Maria Blanc (2350m), envoltat del mencionat estany en un indret idíl·lic i espectacular, que sembla que hagi estat creat per ser fotografiat milers de vegades. El refugi està completament equipat, amb Wifi, dutxes d'aigua calenta, inclús hi ha contenidors a fora per separar la brossa. Un parell de vehicles 4x4 estan aparcats al costat, ben retolats per Salewa, que sembla ser el patrocinador d'aquest lloc... Val a dir també que els guardes del refu van ser molt amables en tot moment.
Durant el que resta de tarda podrem passejar per l'estany i fer unes fotografies, que el lloc s'ho val, així com socialitzar-nos una mica amb altres companys del refugi. Hi ha també una colla d'estrangers (no sé si anglesos o americans) que parlen amb un excés exagerat de decibels, fins les 10 i pico de la nit, fet que lamentem perquè en un lloc així s'agraeix la tranquil·litat i el saber estar.
La nit ens regalarà una bona imatge del cel, que es destaparà quasi bé per complet, oferint-nos així la visió de centenars d'estrelles i podrem veure algunes constel·lacions, com la d'Aquari.
El matí següent ens despertem abans de les 7 per esmorzar, i a les 8 i poc emprenem de nou la ruta, diringint-nos a l'oest. Al cap de res començarà a caure un plugim que no ens deixarà durant unes hores. Les capelines del Sergi i l'Arnau comencen a dansar amb el vent, incomodant-los la caminada. Crec que el proper gadget serà un bon "xubasquero". Deixem a l'esquerra el majestuós Estany Negre envoltat d'un circ de muntanyes que es coneixen popularment com "la Cresta de l'Avió", ja que un avió militar alemany s'hi va estavellar l'any 1943.
Seguim amunt cap als petits estanys de la Coveta i de Llastra per un sender amb forta pujada que un cop arriba als estanys es suavitza, però que reprèn la pendent per arribar al Petit i després al Gran estany de Peguera, envoltats per un conjunt de roques immenses que semblen haver estat tirades de dalt de les muntanyes. No ens quedarà gaire per arribar al Coll de Monestero (2715m), que ens ofereix unes vistes més aviat nul·les de l'indret, a causa de la boira que ens ha devorat. A la nostra esquerra hi tenim el Pic de Peguera i a la dreta el Pic de Monestero, però la boira i les condicions meteorològiques ens fan desistir de qualsevol intent, ja que des d'allà dalt no veurem res.
El vent és fort allí dalt, de manera que baixem per una tartera de pedres petites, un terreny de gran pendent i que rellisca bastant per la formació de fang, però que es deixa fer bé. Un cop el terrenys se suavitza arriba el tros més pesat, sobretot amb pluja i terreny mullat, que és la zona de grans roques que hem de travessar com podem, seguint les fites amagades entre elles. Després de moltes relliscades i sobretot molta concentració, aconseguim superar el pas i descendim ja en direcció nord seguint un camí ben trepitjat que ens ofereix algun punt complicat pel camí. Al final, un cop a baix, acabem topant amb l'estany de Monestero (2175m) i seguirem el camí marcat que ens durà a l'estany de Sant Maurici (1912) i finalment al pàrquing de Prat de Pierró, on acabarem la nostra ruta per Aigüestortes.
A Espot, podrem remullar-nos els peus i les cames, i inclús tot el cos al riu Peguera, mentre escalfem un bon dinar per recuperar energies!
Fins la propera aventura!
 |
| Comencem seguint la pista forestal |
 |
| L'Arc de Sant Martí surt a trobar-nos |
 |
| Els zig-zags en baixada que ens porten a veure la Vall de Peguera |
 |
| El túnel! |
 |
| Els estanys de Trescuro i la vall |
 |
| Arnau i Sergi a la presa de l'Estany Tort de Peguera |
 |
| Una estampa bucòlica del Refugi JM Blanc |
 |
| El refugi per fora |
 |
| El firmament es destapa durant les últimes hores de la tarda |
 |
| Un refugi molt ben equipat |
 |
| L'estany Tort a l'altra banda del refugi |
 |
| Estany Negre de Peguera, amb les aigües remogudes pel temporal |
 |
| El refugi des de més amunt |
 |
| Moments de pau i calma a la muntanya, i també de postureo |
 |
| Estació meteorològica amb molt bones explicacions |
 |
| Estany pel matí |
 |
| Això és una festa, amb tot-terrenys patrocinats i tot |
 |
| La boira que ens transporta a una tardor latent |
 |
| Estany Negre de Peguera |
 |
| Reiniciem la marxa |
 |
| Els tres mosqueters |
 |
| Una presa original |
 |
| Yeaaah!! |
 |
| El refugi està en un lloc idíl·lic |
 |
| Apareix entre la boira l'estany de la Coveta |
 |
| Pujant cap al Coll de Monestero la pluja i la boira són una constant |
 |
| Es fa pesat pujar amb aquest temps |
 |
| Gran estany de Monestero |
 |
| Vinga Sergi que no queda res! jajaja |
 |
| Un cop al Coll de Monestero, no tenim vistes però l'àurea sinistra és brutal |
 |
| L'Arnau també pensa que no val la pena pujar més... total, no veurem res. |
 |
| El descens per la tartera és genial, amb vent, boira, pluja i sense veure què apareixerà |
 |
| L'entorn pedregós enmig de la boira té un aire màgic |
 |
| La zona de roques és tècnica i pesada |
 |
| Es veu el camí per on hem baixat des del coll |
 |
| S'ha de fer malabarismes per poder avançar entre tanta pedra |
 |
| Yeaaaaah!! |
 |
| Els colors de la tardor apareixen! |
 |
| El riu Peguera prop del seu origen |
 |
| Aquesta zona ja és més tranquil·la. |
 |
| Passant entre camps de flors supervivents d'un estiu calurós que marxa lentament |
 |
| Els Encantats |
 |
| Portem unes quantes hores de camí ja... |
 |
| Colors de la tardor |
 |
| Estany de Sant Maurici |
 |
| L'última zona de bosc frondós i humit |
 |
| Viajant entre multitud de tonalitats de verd |
 |
| C'est fini, penya! |
