Ibones de Anayet

Yeaaaaahhh!!!!

Data: 10 i 11 d’agost del 2019

Distància: 9,5km pujar + el mateix per baixar

Desnivell positiu: 990m

Temps: 4h30’ pujar + 3h15’ baixar. Tornem pel mateix camí de pujada

Ruta Strava: https://www.strava.com/activities/2611930338#kudos

Mapa de la ruta

La ruta d’aquest cap de setmana és una que ens porta a un dels indrets més bonics del Pirineu: els ibones de Anayet. Són uns estanys situats a uns 2.200m d’altura i resguardats en una petita però oberta plana plena de gespa que li dóna un toc verdós molt acollidor per poder acampar i relaxar-se després d’una dura pujada. Aquest cop hem pujat fins els estanys per la Canal Roya.

La ruta comença a l’aparcament de les Bordas de Anglassé (1.350m). Des de Jaca tirem amunt en direcció França passant pel port de Somport i entre les poblacions de Canfranc i Candanchú, i uns 300m abans del campament d’entrenament militar del Río Seta, trobem l’aparcament que ens deixa a l’inici de la ruta.

Deixem la pista i ens adentrem al camí

Comencem la ruta al migdia després d’unes 3h de cotxe des de casa, en un dia calorós i assolellat però amb una brisa fresca que ens acompanya tot el dia i que agraïm després d’un estiu de xafogor al litoral de Catalunya. Seguir el camí és fàcil: només cal seguir alguns panells que hi ha al camí, així com les marques del GR11. Parem a dinar sota uns arbres quan portem una horeta i continuem per la Canal Roya que serpenteja per la vall i ens fa guanyar metres d’altura poc a poc. 

Un dinar boníssim sota els arbres i amb un airet refrescant

Pujant la Canal Roya

Així seguim fins que arribem a una planura de pasturatge, la Rinconada (1.860m), verda i plena de cavalls i algunes vaques. Uns rierols formen unes Aigüestortes que podrem contemplar més boniques des de dalt. A continuació ve una dura i forta pujada que zigzagueja en direcció sud i que ens durà fins la planura dels ibons, sempre deixant a la nostra dreta “la mole” del pic Anayet, que amb la seva prominència ens regala una ombra molt preuada que ens refrescarà durant tota la pujada. En poca distància es salva molt de desnivell, o sigui que cal haver guardat forces per arribar en condicions a aquest punt. Tranquil·lament podem dedicar 1h a la pujada. En el nostre cas una mica més, ja que carregats com a mules es nota l’esforç . En aquest punt la Carme ja rabia perquè aquest “pujadot” no li havia comentat i la sorpresa no li ha agradat massa... la veritat és que jo tampoc me l’esperava tant dur! 

Arribem a la Rinconada, planura de pasturatge

Haurem de pujar el coll del fons a la dreta, sota l'ombra del Pic Anayet

La Rinconada

Bona pujadeta...

Horitzó abans d'arribar al coll

A punt d’arribar als estanys ja es comença a veure a la llunyania la figura del Midi d’Ossau, el colós de roca massissa més desitjat pels aventurers dels Pirineus. És una muntanya especial, solitària i amb caràcter propi, i veure com va apareixent mica en mica és un regal per a la vista. Finalment arribem a la plana dels ibons de Anayet (2.227m), admirant el pic del mateix nom, una altra muntanya punxeguda i amb caràcter propi també. Des d’allà es divisa l’horitzó blau que contrasta amb els colors verds de la gespa i la vegetació, sembla que estiguem a Escòcia... És un lloc magnífic, ideal per acampar amb família, perquè és una plana gran, ampla, verda, amb cavalls pasturant arreu i amb un estany tranquil i relaxant.

Ja arribem als ibons de Anayet

La Carme va directa al lloc que sembla més guapo per acampar

Aquí em planto

Un cop allà busquem lloc per posar la tenda. En total compto 12 tendes de campanya en tota la superfície, serem colla doncs. No m’estranya perquè el lloc s’ho val. Al nostre costat s’hi acaben posant 5 o 6 tendes d’uns bascs que vénen allà d’excursió també, o sigui que finalment mourem nosaltres la tenda en busca d’un lloc on puguem gaudir de la tranquil·litat i així ells també podran gaudir de la gresca de ser tota una colla en comitiva allà alt enmig de la natura.

Bon lloc per acampar, gespeta, estany i muntanyot exhuberant

Que bé s'està sense motxila!

Una mica més avall hi ha un altre estany, més menut però increïblement fotogènic, per a fer fotos de l’aigua de l’ibon amb el Midi d’Ossau darrera.

Baixant a l'ibon de baix, amb el Midi d'Ossau al fons

Contemplant les vistes

Aquesta imatge és formidable. Ibon i Midi d'Ossau

Brutal

Moments molt relaxants

Ja la tenim muntada

Mica en mica se'n va el Sol

No pot faltar mai un bon xapu! No està freda, us ho asseguro.

El Midi...

Ocaso

Un cop dins la tenda comencen a caure quatre gotes, que es transformaran en una forta pluja i un vent fort i tenebrós que ens abraçaran durant tota la nit. A la llunyania el cel s’il·lumina en ocasions; una tempesta elèctrica fa de les seves. Quina llàstima que no puguem admirar el cel ple d’estrelles en una nit propícia pels estels fugaços (llàgrimes de Sant Llorenç). La meteorologia ens obliga a canviar de plans, i no pujarem el pic Anayet pel matí, sinó que marxarem cames ajudeu-me cap avall abans que la cosa es compliqui. La previsió era que caiguessin 4 gotes, però el temporal ens ha sorprès a tots els que dormíem allà. 

Després d'una nit en remull, ens despertem amb aquestes vistes

Ens despertem amb un dia negre i tenebrós

Marxem d'aquí per potes...

Hi ha una negror que no porta bones vibracions... se'n prepara una...

Com canvia el panorama depenent de la meteorologia...

La baixada resultarà divertida, però complicada perquè la pluja es torna intensa un cop arribem a la Rinconada, i arriben llamps i trons que ressonen pel firmament i ens fan tremolar una mica, la veritat. No són mai agradables els llampecs allà dalt, tot i que encara els tenim una mica lluny. La boira absorbeix la vall i hem de creuar un riu que a l’anada era fàcil de travessar, però que s’ha convertit en una salvatjada carregada d’aigua i també d’ira. Ens trobem gent que pujar, segurament recorrent el GR11 o el Camino de Santiago, com un francès solitari que, cansat de tanta soledat, ens para per mirar-nos i dir en accent francès “El cielo està furioso!!” El primer que penso és que ha perdut el cap aquest home, però passats uns segons la seva cara radiant m’obliga a pensar que “està en su salsa”, que aquesta aventura salvatge i perillosa és la que havia vingut a buscar quan havia sortit de casa. Clar que sí! Amb seny sempre però amb un toc de bogeria, sinó la vida es torna massa avorrida.

La Rinconada baixant, molt diferent a l'anada, s'acosten núvols

El Midi d'Ossau a l'horitzó. Fins la propera.

Comença a ploure amb moltes ganes

Avall que fa baixada

Tot va bé si acaba bé!!

Una amiga que ens vam trobar pel camí

Per sort la pluja va cessant poc a poc i arribem al cotxe mullats però amb una bona aventura per explicar i un indret preciós per guardar a les nostres retines.

Lloc 200% recomanable per a tothom!