Bivac al Monte Perdido (3.355m)

Cilindro de Marboré amb Ibon Helado al peu, pujant a mitja tarda

El cap de setmana del 22 i 23 de setembre el 2018, en Sergi, l'Arnau i jo vam fer l'ascensió al Monte Perdido, de 3355m, el tercer cim més alt del Pirineu i uns dels més emblemàtics, situat al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido, molt trepitjat però alhora preciós.

Seria el segon pic on dormiríem a la seva cima, en una nit càlida pel lloc i el moment, en un cap de setmana dominat pel Sol, fet que agrairíem. Sabíem que a la cima hi ha unes quates correletes per fer bivac i espai suficient per a bastantes persones, així que sabíem que anàvem a tir segur.

Distància: 30km

Desnivell: 2000m més o menys

Alçada màxima: 3.355m

Temps de pujada: 8h

Temps de baixada:7h

Dades ruta Strava: https://www.strava.com/activities/1862266981

El Monte Perdido (en aragonès As Tres Serols) és la muntanya més alta del massís de roca calcària més alt d'Europa. Es troba situat dins del vessant sud del Pirineu central, al nord de la província de Huesca, al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido. El massís de Monte Perdido, conegut per les Tres Sorores o Treserols, el componen els Pics de Monte Perdido (3.355 m), Cilindro (3.328 m) i Añisclo (3.263 m) anomenat també, aquest últim, Soum de Ramond, dedicat a l'aventurer Louis Ramond de Carbonnières, un dels primers exploradors i experts de l'alta muntanya pirinenca. En aquest sector es troben 22 cims de més de 3.000 m.

La ruta que vam seguir és molt senzilla, coneguda com a ruta normal. Des de Torna agafaríem un dels "bus-lanzadera" que et porten des de Torla fins a la Padrera de Ordesa (1.300m). Des d'allà només cal seguir el camí marcat del GR11, seguint el curs del Río Arazas, amb les seves cascades i les famoses Gradas de Soaso. Es van guanyant metres fins arribar al Circo de Soaso, una planura que permet contemplar unes vistes espectaculars del massís del Perdido. Allà topem amb la també famosa Cola de Caballo, per dirigir-nos amunt cap al Refugio de Góriz (2.200m), a rebentar de gent al migdia quan hi arribem. Pel camí vislumbrem les espectaculars vistes del Cañón de Ordesa, una vall increïble. Des del refugi seguim amunt en direcció nord, cap al Monte Perdido, seguint les senyals dels panells i les fites, envoltats d'un paisatge gris i rocós, espectacular. 

Finalment s'arriba al Ibon Helado (2.985m), un petit llac al peu del Perdido i del Cilindro de Marboré, que es pot començar a contemplar amb tota la seva espectacularitat. Allà fem un gir cap al sud-est per trobar-nos amb la famosa Escupidera, una forta pendent que quan està glaçada resulta molt perillosa pels qui la volen pujar (o baixar), però que al setembre sense neu tan sols resulta pesada i esgotadora, ja que el terra rellisca molt i la forta pendent t'obliga a donar-ho tot. 

Un cop s'acaba la Escupidera, ja només queda el tram final fins la cima del Monte Perdido (3.355m), la qual trepitgem quan encara queda una bona estona de Sol, de manera que podrem buscar una bona "corraleta" on dormir els tres aventurers. Val a dir que ens trobem amb un grup de 3 nois valencians a dalt que han arribat una mica abans que nosaltres i s'han agenciat la millor corraleta, i un altre home francès, que sol i sense motxila també s'havia estirat en una altra corraleta (molt estrany perquè sense motxila ni sac ni res, ja m'explicareu com dormirà aquella nit). Ens procurem l'altra corraleta que queda, més petita i en pitjors condicions, de manera que ens hem de treballar la guarida movent pedres i escrombrant el terreny. Allà hi plantarem els sacs de dormir per fer un bon bivac aquella nit.

La nit resulta plàcida, freda (suposem que pocs graus positius) i força clara, tot i que la contaminació lumínica és força gran allà dalt en comparació amb altres llocs dels Pirineus. Al llevar-nos, un sèquit de senderistes van arribant paulatinament a la cima; trobarem desenes de persones que pujaran al cim aquell dia. 

Unes fotos i avall pel mateix camí, una baixada llarga i pesada però amb un dia assolellat i clar, ideal per fer muntanya.

Una bona aventura a la segona muntanya del Pirineu on dormir a la seva cima fent bivac. Increïble com de salvatge resulta l'expedició en un cap de setmana on pots dormir dalt de tot d'un dels colosos del Pirineu. 

Pujant per les Gradas de Soaso

Bonica cascada

Arribem al Circo de Soaso, amb les Tres Sorores de rerefons

La famosa Cola de Caballo

Seguint el GR11 en direcció al Refuogi de Góriz

El Cañón de Ordesa

Pujant cap a Góriz

El Sergi amb Ordesa de fons

Val la pena fer-se unes fotos aquí

Seguim pujant cap al Ibon Helado per la impressionant roca calcària

Roca calcària a punta pala i algunes congestes de neu

El camí no s'acaba mai

Zigzaguejant per les roques

Al fons, el Perdido

Hem arribat al Ibon Helado. Per què es dirà així?

Comencem a pujar la Escupidera

La Escupiera, de forta pendent, i el majestuós Cilindro de Marboré darrere

Oju pendent!!! Comencem a adelantar els nois valencians, exhaustos

Arnau a punt d'arribar ja, estàs a tope nen!

Arribem a la cima, ueeee

Núvols baixos que devoren els cims dels pics més alts dels Pirineus

El Sergi demostrant que ha arribat a la cima del Perdido

Les fotos no fan justícia a les vistes

Les postes de Sol dalt dels cims són senzillament ESPECTACULARS

A punt que es pongui el Sol

Corraleta tunejada per nosaltres, sacs i esterilles ben preparats per una bona dormida!

Invent de l'Arnau per escalfar el menjar: un fogonet lleuger i pràctic

De nit hi ha bastanta contaminació lumínica

Ja es fa de dia...

Els tres bojos dels bivacs en cima: Joan, Sergi i Arnau. A la dreta la Vall de Pineta.

L'ombra del Monte Perdido en direcció la zona del Taillón

A la que ens despistem va arribant gent només sortir el Sol

Momentazos! El Cilindro darrera, i a la seva esquerra al fons de tot, el Vignemale

Recollint els trastos

Disfrutant d'un Cacaolat calent de bon matí... com ens cuidem!

La corraleta on hem dormit

Una altra de les corraletes que hi havia a la cima

Foto de rigor

La millor corraleta de tots, on estaven els valencians acampats amb una tenda!!

Comencem a baixar, el Lago Marboré al fons

Lago Marboré, color blau turquesa, al coll en V no es veu bé però hi ha un refugi!

Al coll, abans de la cima.

Baixant, la Escupidera es molt més divertida!! Podeu veure també la quantitat de gent que està pujant al Perdido

Sergi i Arnau en una foto per la posteritat, companys d'aventures i de moments inigualables!

El descens és perillós...

Ja queda poc... va a ser que no!

Fot-li!!!!!

Fins la propera aventura!!!!