dilluns, 26 d’agost del 2019

Bivac als Llacs d'Ayous





El cap de setmana de l’11 i 12 de maig del 2019 ens vam endinsar dins un entorn espectacular del Pirineu francès per fer l’itinerari dels Llacs d’Ayous i pujar, de pas, el Pic d’Ayous (2288m). La ruta la vam recórrer l'Arnau, Sergi Joan Ramírez (d'ara endavant Ramirot) i un servidor.



De bon matí, fotografiant aquest entorn. Captada per Arnau Ivern.


Distància: 18km

Desnivell: 900m més o menys

Alçada màxima: 2.288m

Temps total: unes 6h









Els Llacs d’Ayous es troben al Parc Nacional dels Pirineus a França. Per arribar-hi hem de dirigir-nos al Port de Portalet que separa França d’Espanya i, després de creuar la frontera, iniciar el descens fins a un encreuament a l’esquerra que es dirigeix al llac de Bious-Artigues (1422m), on hi ha un aparcament per a deixar el cotxe. La ruta circular és força senzilla i apta per a molta gent, molt ben senyalitzada en tot moment.













Des del llac de Bious-Artigues comencem l’ascens seguint el recorregut del GR10, per una pista forestal, en un terreny fàcil però que mica en mica es va enfilant fins a arribar a una preciosa vall on hi trobem el Pont de Bious (1538m) i des d’on podem desviar-nos a dreta o esquerra per fer la circular. En el nostre cas, vam escollir la dreta per arribar abans als estanys on fer nit. El camí es transforma en un sender que travessa el bosc i comença a ser més pronunciat.

Un cop deixem el bosc i queda al descobert tot el paisatge, amb el Midi d’Ossau com a teloner de luxe, ens dirigim cap al primer llac el Llac de Roumassot (1845m) on hi ha també una cabana, la Cabana de Roumassot, on s’hi podria fer nit. En aquest llac ja hi trobem algun grup que hi acamparà aquesta nit.

Passant per la dreta del llac, seguim el riu i en una pujada més forta ens dirigim cap al següent lloc, deixant a la nostra esquerra una bonica cascada que en aquesta època de l’any deixa anar quantitats generoses d’aigua perquè flueixi per la vall. Finalment, ens trobem amb el Llac Gentau (1947m) quasi bé tot glaçat encara, amb el Refugi d’Ayous (1982m) vigilant-lo sobre un petit turó. Allà dormirem aquesta nit.

Pel matí, un cop ens llevem, ens posem els grampons i prenem el camí del GR10 per pujar cap al Coll d’Ayous (2235m) que ens ofereix unes noves vistes cap al nord, o sigui cap a França, per acabar pujant al Pic d’Ayous (2288m) i així tenir unes vistes panoràmiques espectaculars dels llacs i del Midi d’Ossau.

Un cop hem baixat del pic, continuem la ruta circular fent una mica de pujada en direcció el Llac Bersau (2082m), el més alt de tots i completament gelat. Ara sí que iniciem el descens, fàcil i còmode passant pel Llac Castérau (1934m), deixant el curiós Pic Castérau a la nostra esquerra i canviant de pantalla veient al nostre davant com s’obre la vall amb unes vistes impressionants, passant del blanc de la neu a les diferents tonalitats de verd de la gespa, així com dels color de les flors que es desperten en aquesta nova primavera.




Comencem la ruta!




No triga aire el Midi d'Ossau en aparèixer



La vall on el camí es bifurca, al Pont de Bious. Nosaltres tirarem cap a la dreta, seguint el GR10




Un cop superat el bosc, s'obre el cel i enfilem amunt




Arribem al primer estany, el Llac de Roumassot 



Al Llac de Roumassot, hi trobem gent acampant ja


La cascada després de la Cabana de Roumassot




Apareix el Refugi d'Ayous. Sembla que hi ha bastanta gent ocupant-lo




Arribem al Refugi d'Ayous. Tot blanc.




Una foto grupal que no falti




El Llac Gentau tot glaçat, però es comença a desfer just on cau l'aigua del riuet




Ben tapadets que fa fred



Anem a donar un tomb



El Llac Gentau i el refugi al fons



Aqui veiem el Llac Toumassot i el Midi d'Ossau, molt tímid ell, cobrint-se amb un núvol




Es comença a fer fosc i els colors ja canvien...



Un bon sopar dins del refugi




Una foto nocturna del Midi

El cel de nit, amb la Via Làctea i un estel fugaç. Captada per Arnau Ivern



La Via Làctea (captada per Arnau Ivern)


Ens despertem amb aquest obsequi de la naturalesa!!




Hem dormit fora del refugi, estem enganxats a dormir fora el carrer




El refugi sepultat per la neu




Brutal les vistes




Amb les primeres llums del dia i els reflexos amb l'aigua gelada...




Observant l'espectacle




L'Arnau fent una mica de postureo. El lloc s'ho val!





I finalment surt el Sol a l'horitzó! El moment que estàvem buscant



No em cansaria de fotografiar-lo...




De xarleta després de tantes hores desperts a trenc d'alba




Un altre que es desperta



L'aigua de la font que rajava es congelava a l'aterrar!



Comencem l'ascens al Pic Ayous, deixant el refugi




La vall on tenim el Llac Gentau, congelat



El Ramirot més feliç que un anís



La pujada no és dura però amb grampons millor...




El Sergi ja té calor pujant




Al'altra banda del coll, la France...




Fotografiant-nos amb el Midi d'Ossau!




Un cop baix al refugi, tornem de nou a la ruta circular









Els colors de la primavera a la muntanya


Fins la propera aventura!




dilluns, 19 d’agost del 2019

Estanys de l'Angonella





Aquest darrer cap de setmana ens hem escapat amb en bo d'en Ribas a Andorra, el país dels Pirineus, que es fan dir així com a lema però que realment és un lloc esplèndid per a fer rutes de tot tipus, ja que té racons molt bonics, estanys preciosos i uns paisatges de postal. 

El camí cap als estanys de l'Angonella és pronunciat, amb molta pendent durant tota la ruta, avançant pocs quilòmetres però molt de desnivell, sense treva. Per tant, cal estar conscienciat de patir una miqueta, ja que és fàcil tècnicament però dura físicament.

La ruta l'hem trobada en un dels meus llibres preferits, "Pirineu. 50 excursions als llacs més emblemàtics". És un llibre ple de rutes on podrem contemplar molts llacs i estanys de la nostra serralada. El recomano 100% per obtenir idees d'excursions.

Val a dir que els estanys de l'Angonella són molt poc coneguts, i per tant l'excursió resulta ser més salvatge ja que ens trobem poques persones pel camí, i un paisatge verge i silvestre. Realment m'encanten aquestes rutes a aquest tipus de llocs perquè hi pots trobat una vertadera tranquil·litat, escoltant només el rumor suau del riu, el murmuri del vent i els crits ocasionals de les marmotes i les aus que planegen buscant les preses. Senzillament natural i salvatge. A més, sense res a envejar als llocs més coneguts o als llacs més famosos, normalment més concorreguts i amb més soroll. No per ser menys coneguts deixen de ser més bonics.


Un bon llibre per trobar rutes i excursions a llacs


Distància: 12km

Desnivell: 1.150m més o menys

Alçada màxima: 2.450m

Temps de pujada: unes 3h llargues

Temps de baixada: unes 2h

Dades ruta Strava: https://www.strava.com/activities/2631823392




Per a fer la ruta hem anat fins a la població de Llorts, a la carretera que puja des d'Ordino fins a Arcalís, entre els pobles d'Arans i El Serrat. Allà aparquem el cotxe i comencem la ruta que segueix la llera del riu l'Angonella, seguint les marques del GR. Només començar trobem un panell que ens marca quin camí hem de seguir. La veritat és que a Andorra cuiden molt aquest tema i resulta senzill seguir les rutes. Ens marca 2h20' per arribar als estanys, però carregats com anem amb les motxilles amb material per acampar, trigarem bastant més en arribar.






Des de Llorts ja comencem amb una pendent bastant pronunciat.


El Ribas tot cofoi només començar. No sap què li espera... Ni jo tampoc xD




Per sort, només començar avancem per dins el bosc mentre pugem. Almenys tenim ombra...




Sortim del bosc i gespeta bona. Al fons ja es veu el Casamanya que governa el país




Arribem al replà on hi ha el Refugi de l'Angonella, a  2.234m d'altitud. El trobem ocupat.




Aquí el riu l'Angonella avança lentament




A l'esplanada, el Ribas segueix rumiant si ficar-se el Griezmann a la Superliga




Per fi trobem el primer llac, a uns 2.300m




Al segon estanys acampem, que estem envoltats d'un circ brutal i es respira molta calma




No triga massa en fer-se fosc




A l'altra banda unes vistes de la vall increïbles.




El Ribas sap que amb Sterling pot tornar a guanyar la Superliga de la Premier




Bonics vespres al Pirineu andorrà, amb el Casamanya a la dreta i la carena que duu a altres pics




El Casamanya i els colors del vespre




e
El Carro Gros o Ossa Major 




No és un focus, és la Lluna que apareix a les 23h. He d'aprendre a fotografiar-la...




Neix un nou dia darrera les muntanyes




Finalment he dormit fent bivac








No està gens malament llevar-se aquí




El Sol surt i il·lumina l'estany




Amb aquest Sol encara es veu més viu tot plegat












No cal anar a illes tropicals per trobar aigua turquesa i cristal·lina




No pot faltar mai un xapu a l'estany! Està fresqueta però brutal!




Pujant al tercer estany es poden veure els dos de més avall




Algú ja hi ha construït un refugi de bivac




El tercer estany és encara més inhòspit




Tancat per un circ muntanyós però amb una escapada a la vall




Una foto que el lloc s'ho mereix




En bo d'en Ribas!




El pic d'Arinsal i algunes congestes de neu que sobreviuen




El llac està flanquejat per alguns pescadors




Baixant de nou, el Refugi de l'Angonella en un lloc privilegiat




Un altre refugi al costat, més rústic




L'interior del refugi, amb capacitat per unes 6 persones




Una foto del mapa penjat al refugi, amb possibles rutes per seguir des d'allà




Només falta baixar la traca final


Una bona aventura per indrets andorrans. Fins la propera!

Welcome to the jungle!!

El nom del blog és “VIATGES D’ANADA” en honor als meus amics, ja que cada cop que organitzem alguna aventura acaba amb alguna brutal inclem...