El dia 1 de setembre de 2019 hem celebrat el meu aniversari pujant un dels colls més alt dels Alps: el Col del Agnel, o com li diuen en la seva vessant italiana, el Colle de l'Agnello. El port s'enfila fins els 2744m, una brutalitat, i es diu que és el tercer port de muntana transitable més alt dels Alps, darrera de Iseran i Stelvio, tot i que hi ha certa controvèrsia tenint en compte el Col de la Bonette (2802m) que té un bucle artificalment construït per ser el més alt.
 |
| Imatge extreta de altimetrias.net |
Longitud ruta: 47km
Desnivell positiu: 1450m
Duració: unes 3h
Dades ruta Strava: https://www.strava.com/activities/2671870025
L'Agnello separa França d'Itàlia, fent frontera sota la mirada atenta del Monte Viso (3841m), un colós que es pot veure des de la cima de la port. Nosaltres hem pujat per la part francesa, començant l'ascensió des de Chateau Queyras. El port té uns 21km de longitud, i en els seus primers quilòmetres alterna trams durs amb trams suaus, en zones on es pot descansar. Els últims quilòmetres són més exigents i no baixen del 8%.
Ha estat la primera ruta en aquesta aventura pels Alps del 2019. Personalment no venia gaire entrenat, ja que després d'una lesió al genoll només, quasi bé he practicat mountain-bike durant l'estiu i no he rodat gaires quilòmetres ni he pujar gaire desnivell. Tot i així, he pujat amb un ritme suau, fent parades per fer fotos i prendre aigua. El meu pare, en Dani, com passa sovint, ha pujat més ràpid que jo, i no se li ha fet especialment pesat el port. La veritat és que hi ha trams amb poc percentatge de desnivell on es pot descansar per afrontar els trams més durs, sobretot la zona entre els pobles i sobretot després de l'últim, Fontgillarde. Hem vist també moltes motos durant el camí, i ens hem adonat que és un dels ports ideals per fer amb motocicleta.
Dalt de la cima hem trobat una escultura dedicada a Michele Scarponi, corredor italià que va coronar primer la cima durant el Giro d'Itàlia 2016 en una etapa protagonitzada pel mal temps i la neu, amb un escenari dantesc però increïble i on Steven Kruijswijk va perdre el liderat del Giro després d'una caiguda en el descens, quan tenia la carrera al sac. Nibali, l'Squalo, va tensar la corda i l'holandès va caure en una imatge per a la història.
Uns mesos després, Scarponi va morir després que un camió l'atropellés. El camioner es veu que no el va veure per culpa del Sol i el va atropellar. Els tiffossi italians han rendit homenatge al ciclista, un escalador valent injustament tractat per la vida.
No ens cansarem de repetir que a la carretera s'ha de respectar als més vulnerables, als ciclistes, i vetllar per la seguretat perquè ningú prengui mal. Esperem que descansi en pau.
 |
| Mapa fotografiat en un planell durant la ruta |
 |
| Inici de la ruta al bucòlic poble de Chateau Queyras |
 |
| Omplim les ampolles amb aigua fresquea a Chateau Queyras |
 |
| Durant els primers quilòmetres la ruta és plàcida |
 |
| A Molines en Queyras girem cap a l'esquerra, dels primers poblets que trobem |
 |
| Després de Molines en Queyras ens adentrem en una vall i la ruta serà força rectilínia i pesada |
 |
| La pujada és llarga però es fa amb alegria! |
 |
| Finalment una corba, s'agraeix després d'una recta tan llarga |
 |
| A punt d'arribar a la cima, l'últim tram del port és espectacular! |
 |
| La vall per on hem pujat |
 |
| La banda francesa per on hem pujat i que arriba als 2744m d'altitud |
 |
| El Dani, amb 66 anys, després de superar aquest superport! Un fiera! |
 |
| Una mica de postureo |
 |
| La pedra que separa els dos països. a la dreta, darrera els núvols, el Monte Viso |
 |
| L'escultura a Michele Scarponi dalt del port |
 |
| Michele Scarponi, en solitari pujant l'Agnello en una etapa per la història del Giro d'Itàlia, el 2016. Foto presa de steephill.tv |
 |
| A punt de coronar Scarponi... quina màgia té aquest lloc i aquest moment. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Suggeriments per a la millora del blog