Viatges d'anada: Col de la Bonette. Alps 2016 dia 1

En principi, la ruta més alta d'Europa... millor deixem-m'ho en una de les més altes!

Al setembre de 2016, després d'una setmana de viatge per Islàndia amb el Marc Godall, un viatge increïble per cert, perquè aquest país és paisatgísticament impressionant, vaig arribar de nou a casa sabent que em quedava una setmana més per gaudir de les meves vacances. Ja durant els últims dies de vacances per Islàndia anava rumiant com passaria aquests dies que em restaven, i una idea se'm va ficar al cap: carregar la bici de carretera al cotxe i visitar per primer cop a la meva vida els Alps! Sempre havia volgut escalar amb la bicicleta aquells ports per on passaven el Tour de França i el Giro d'Itàlia, aquells colls tan alts i amb aquelles pendents vertiginoses, envoltades de paisatges d'escàndol.

Quan vaig arribar a casa ja ho tenia a coll avall. Me n'anava! El meu pare, quan ho va saber, em va tractar de boig, que ón anava sol tan lluny a pujar i baixar muntanyes amb bicicleta, amb la perillositat que té. Dues hores més tard, em va dir que volia acompayar-me! La veritat és que ell tampoc havia anat mai als Alps a fer ciclisme, i en tenia tantes ganes com jo. La condició que vaig ficar és que havia de ser un viatge low-cost, i que dormiríem en tenda en un càmping a Briançon. Mon pare, pobre, va haver de dir que sí, sense saber el què li esperava, feia tants anys que dormia sobre un llitet! Dit i fet, vam preparar les motxilles, vam carregar les bicicletes al cotxe, i vam sortir després de sopar directe a les muntanyes alpines!

Tota la nit conduint i escoltant la ràdio francesa, Radio Nostalgy (l'única emissora potable però molt xula) i ens plantem a Barcelonette, als Alps Marítims de l'Alta Provença, a les 7 del matí. L'hora perfecta per fer un cafè i un entrepà amb pantalons curts i jaqueta, que fa bastant més fred que a casa nostra a aquesta hora. El Dani no sabia ni on anàvem, aquí el sherpa de l'expedició era un servidor, que m'havia passat el viatge planificant rutes amb el mapa en paper de França (no hi havia 4G per Europa en aquell llavors!) i marcant amb llapis les rutes que podíem fer.

Evidentment, després de fer ruta de nit, vam arribar d'empalmada i mentre esmorzàvem, cansats del trajecte, era hora de decidir què feiem...

- Bueno, Joan, i què hem de fer avui?

- Aviam, per aquí la vora hi ha uns quants ports dels macos per fer. He vist un, que es diu la Bonette, que es veu que és el més alt d'Europa, arriba a 2800 metres d'altitud.

- Cullons...

- Però la pendent no és gaire forta!

- Si, ja m'ho conec això...

- Avui fa Sol i molt bon dia. Fem aquest i així ens el traiem de sobre? És obligatori fer-lo aquest!

- No em sona aquesta muntanya del Tour, ja ho has mirat bé això?

- Que sí! Mira, està aquí marcat!!

- Bueno, però tu saps com s'hi va?

I ja està. Enredat. A pel cim del ciclisme alpí! Amb 62 anys el paio es fotria un bitxarraco entre pit i esquena!

La veritat és que no és un dels ports famosos del Tour. S'ha travessat poques vegades durant la seva història, ja que és una zona menys comercial i coneguda (sense grans pistes d'esquí ni altres activitats d'oci). La vessant que vam pujar nosaltres comença a Jaussiers. El port són uns 24km amb una pendent mitjana de 6,7%. No és excessivament dur per la pendent, però estàs molta estona per sobre dels 2000m, amb la qual cosa el cansament és major perquè hi ha menys oxigen a l'aire, fet al qual estem poc acostumats la majoria. I és que el Col de la Bonette arriba als 2802m!!!

Al peu del port hi ha un cartell que posa que és el port més alt d'Europa, els francesos te'l venen així, i evidentment nosaltres estàvem eufòrics, coneixedors de l'empresa que estàvem a punt de fer, però el tema té trampa... Anem a repassar una mica la seva història.

El 1861 l'emperador Napoleó III va manar fer aquesta ruta per unir les valls que alberguen Niça i Briançon, amb motius militars. Aquesta carretera passaria pel Coll de Restefond arribant als 2656m d'altitud. Uns cent anys després, vora el 1960, dominats per un atac de megalomania, els francesos de la zona van asfaltar més tram de carretera fins al Coll de la Bonette, a 2715m, i no tan sols això sinó que la cosa arribava més lluny: un bucle en forma de llaç fins a un punt més alt situat a 2802m, tan sols per endur-se el mèrit de ser la carretera més alta dels Alps i d'Europa! La veritat és que ni una cosa ni l'altra. La carretera més alta d'europa arriba al Pico Veleta (3392m), a Andalusia, la dels Alps la Tiefenbachferner a Àustria (2830m), i el port de pas de muntanya (els ports uneixen dos vessants) és el Col del Iseran (2770m) també als Alps.

La veritat ésque venia d'un estiu sense montar gaire en bicicleta i se'm va fer llarga la pujada. El meu pare em va haver d'anar esperant i vaig haver de parar un parell de cops a menjar i agafar aire. No obstant, el dia era radiant i la llum il·luminava la vall i aquelles muntayes tan poc agobiants, més aviat obertes i amigables. Vam trobar bastanta gent pujat, molts motoristes i molts ciclistes, té pinta de ser un ascens prestigiós! Tot acompanyava per gaudir d'una pujada de les guapes, amb el punt de sofriment que en el fons a alguns tant ens agrada!

A l'acabar l'ascens i fetes les fotos de rigor, vam fer una baixada a tota pastilla i un cop baix, encara ens quedaven ganes de més, i tot i que no ens la vam jugar a pujar un altre port, vam decidir pujar a l'estació de Pra-Loup, d'uns 7,5km al 6,6%, per rematar el dia! El lloc on Bernard Thevenet li va robar el maillot groc al Caníbal Eddy Merckx, el belga guanyador de 5 Tours i considerat el millor ciclista de la història. Aquell dia a Pra-Loup, Merckx es vestiria per últim cop el maillot groc i s'acabaria el seu domini de tants anys en el ciclisme, devorant carreres.

Al final vam fer un 80km amb uns 2000m de desnivell acumulat.

Aquella nit al càmping de Briançon vam caure rodons...

Llavors no ho sabíem però acabàvem de començar la primera aventura en bicicleta de moltes altres que vindrien pels Alps, deixant-nos conquistar pels ports més alts, durs i preciosos d'Europa!