El cap de setmana del 15 i 16 de febrer el 2020 vaig fer aquesta ruta en solitari, pujant al Pic de Sacroux, un magnífic mirador del massís de la Maladeta, per acabar dormint a les seves faldes fent un bivac després d'haver excavat a la neu i gaudir d'unes bones vistes en les millors hores del dia.
 |
| El dormitori |
Distància: 9km
Desnivell: 950m més o menys
Alçada màxima: 2.671m
Temps de pujada: 2:30h
Temps de baixada: 2:00h
 |
| El massís de la Maladeta a la posta de Sol |
El pic de Sacroux no és un pic difícil, sinó al contrari. El desnivell va acabar sent de quasi 1000m, però amb neu va ser força agraït ja que la neu que em vaig acabar trobant sobre els 2000m d'altitud estava en bon estat i permetia pujar i baixar de forma senzilla. Això sí, amb grampons. I a la pala final, la que afronta la petita cresta cimera, sí que estava fora inclinada i vaig haver de tirar de piolet per ajudar-me a pujar. No és excessivament complicada, però sí que s'ha de vigilar i fer els passos correctament perquè una caiguda pot ser molt perillosa per la seva inclinació.
Aquest hivern no he fet quasi bé gens de muntanya al Pirineu i la meteorologia havia de ser molt bona, de manera que em vaig decidir pujar aquest pic després de rastrejar algunes rutes i veure aquesta del blog de "lameteoqueviene", que us recomano molt per la bona explicació de multitud de rutes i pels partes meteorològics que fa cada setmana per saber com pot estar el temps al Pirineu:
Ho vaig acabar fent sol, ja que cap dels meus amics podia i estava una mica cansat d'esperar a que algú s'animés a fer una activitat com aquesta. Fer-ho en solitari té alguns avantatges i d'altres inconvenients. Em vaig assegurar que fos una zona sense risc d'allaus i el menys perillosa possible, ja que anant sol no val la pena exposar-se amb excés. Sempre que faig activitats en solitari, comparteixo el track de la ruta del Wikiloc a un parell d'amics i un pronòstic d'horaris, perquè si mai passés alguna cosa, sabessin ón han de venir-me a buscar. La llàstima de fer-ho sol és que no ho comparteixes i que en un futur no podràs recordar l'experiència amb ningú, a més que et deixes pel camí les conyes, les mofes, les rialles i totes aquelles converses terapèutiques que aconseguim tenir a la natura, allunyats del dia a dia urbà, superficial i materialista. No obstant, fer-ho en solitari és interessant des d'altres perspectives, perquè al cap i a la fi un ha de prendre les seves pròpies decisions i afrontar-ne les conseqüències, i t'has de menjar amb patates les decisions que hagis pres, encara que no hagin estat gaire encertades. En el meu cas, vaig topar-me amb una nit amb molt de vent i quasi bé no vaig dormir, no pel fred (que no en vaig patir gens dins el sac) sinó pel vent que semblava que se'm volia endur vés a saber ón. I això que volia dormir dalt de tot del cim... impossible.
La ruta comença on mor la carretera que segueix de Benasque a Llanos del Hospital. Allà seguirem les marques verdes clares i fosques, que s'endinsen al bosc en direcció nord-est per sortir-ne després a la zona on ja podem calçar-nos els crampons. Una mica més amunt ens trobem l'Ibón de la Solana, petit i congelat, per canviar de direcció cap al nord-oest i buscar el proper Ibón de Gorgutes. Per trobar-lo, anirem pujant sense cap dificultat fins que apareix als nostres peus. Amb la neu glaçada hem d'anar amb cautela amb la inclinació del llom de la muntanya. Continuem i deixem a la nostra dreta el Port de la Glera o Port de Gorgutes, que es troba a quasi 2400m i ens endinsa cap a França. En comptes d'això seguim a l'esquerra i pugem per una forta pendent que ens duu a un replà, ja a uns 2500m. Davant nostre ja podem contemplar la pala final, una mica glaçada a l'hora de la tarda en què hi vaig passar, i més pronunciada del què em pensava... Amb un fort vent, vaig pujar tímidament per la dreta de la roca fins a trobar el coll i finalment el pic del Sacroux.
La meva intenció era bivaquejar a la cima, però el vent era infernal, i era tasca impossible dormir allà dalt. Unes quantes fotos i algun vídeo i avall, que el vent et deixa glaçat! Més avall, al replà, més a la dreta vaig trobar un lloc molt adequat per a fer el bivac, ja que hi una roca gegant que amb al vent ha aconseguit fer un forat a tot el seu voltant. Aprofito el forat per acabar d'excavar-me un de ben tancat i llestos!
La nit no va ser freda per ser hivern, però el fort vent em va impedir dormir massa la veritat. Tot i això, un bon sopar i el vinet van fer de la posta de Sol un moment molt màgic que vaig poder gaudir amb molta alegria. Al matí següent pretenia tornar a pujar el Sacroux però el vent era gèlid i exagerat i no em venia ni de gust fer-ho... Una mica de fruita mentre veia despertar-se el dia i sortir el Sol, desmontar el xiringuito i cap avall a fer un got de llet amb cereals tot veient l'Aneto i els Llanos del Hospital. Em vaig trobar poca gent fent la ruta, alguns d'ells fent esquí de muntanya, com deurien gaudir!
Doncs una bonica excursió en solitari; feia molt que no feia una activitat d'aquestes sol i el primer cop dormint a la neu, i tan amunt. Sempre s'aprèn coses noves en aquesta mena de peripècies en la solitud, sobretot d'un mateix. No obstant, vaig trobar a faltar la companyia i les rialles. Esperem repetir-ho d'aquí poc, compartint l'experiència.
Fins la propera aventura!
 |
| Punt on comença la ruta, al final de la carretera de Benasque a Llanos del Hospital |
 |
| Les marques que seguirem al principi de la ruta |
|
 |
| Ibon de Gorgutes, tot glaçat i camuflat |
 |
| En aquest tram si no clavem bé els grampons ens n'anem a nadar a l'ibon |
 |
| Ibon de Gorgutes |
 |
| Ja entrada la tarda, un tram força inclinat abans d'arribar al replà. Al fons, el Pic de Salvaguardia |
 |
| La pala final era molt inclinada, anar clavant i xino-xano |
 |
| Aquí es veu millor la pendent de la pala final |
 |
| Alta muntanya en solitari! |
 |
| Vistes des de la pala |
 |
| El massís de la Maladeta |
 |
| L'ombra del Sacroux sobre la part francesa |
 |
| Vistes a l'oest des de la cima |
 |
| Massís de la Maldeta, quina mole!! |
 |
| De nou, vistes al Salvaguardia |
 |
| Aquí passaré la nit! |
 |
| Aprofitant el lloc i preparant-lo amb la pala! |
 |
| Això ja agafa color! |
 |
| Cobijo bueno |
 |
| La posta de Sol ja deixa entreveure uns bonics colors |
 |
| El vinet veient com cau la nit és un bon premi a l'esforç d'avui! |
 |
| De veritat que en directe impressiona molt més aquest massís.... |
 |
| Tot preparat per resguardar-me! |
 |
| Una súper amanida d'arròs per sopar... m'ho vaig acabar tot i em vaig quedar amb gana pel postre! |
 |
| No fa tant fred oi? |
 |
| Awakenings |
 |
| Iuhuuuuuu |
 |
| Mica en mica es va fent de dia |
 |
| El Sol neix rera el Salvaguardia |
 |
| Aquí tenim el Port de Gorgutes i la baixada cap a les valls franceses |
 |
| Feia un vent tan gèlid a dalt que he hagut d'esmorzar de veritat aquí baix |
 |
| Uns muntanyers que pugen a la muntanya fent skimo... olé! |
Veient les fotos, que són brutals, em venen ganes de fer una hivernal, a la pròxima serà!
ResponEliminaVinet, llet amb cereals....el minimalisme el vas deixar cotxe veig!
Hola "unknown"!! jajaja sí, intento portar el mínim pes possible però hi ha alguns detallets que si els portes, doncs els disfrutes! Total, un bric de llet de 33cl i els cereals justos en una bosseta, no pesen res. I el vi, el poses dins una ampolla de plàstic i l'omples com a molt per la meitat, i tampoc pesa res! Prefereixo carregar aquests grams de més que menjar barretes energètiques, ja que em planto allà almenys ho disfruto per todo lo alto!!
ResponEliminaSi ens coneixem ja em diràs qui ets!
I tant! Hi han detalls que val la pena carregar un pes extra!
ResponEliminaSóc el senyor pescador.
jajajajaja el senyor pescador... un màquina del minimalisme també
Elimina